|
Amb tota
sinceritat, la decisió del Tribunal Constitucional
de prohibir la participació d'Aukera Guztiak
en les eleccions basques la veig com un pas més
per un camí que pot portar a un definitiu enrariment
de l'Estat de dret. Ja em va semblar perillosa la llei
que prohibia la participació de Batasuna en la
vida política. Els arguments no em convencien.
Que jo sàpiga, l'acció política
no es pot confondre amb l'acció terrorista. Si
és que hem de defensar l'actuació política
i atacar l'acció terrorista.
Però la cosa empitjora. La nova
plataforma electoral Aukera Guztiak vol ser això
precisament, una plataforma electoral, i com a tal compleix
tots els requisits que dicta la llei, encara que la
llei ja sigui tan discutible. Els seus responsables
no han estan tan ximples de no voler adaptar-s'hi. L'única
manera de barrar-los el pas, doncs, és a través
de la famosa capacitat de qualsevol tribunal d'"interpretar"
qualsevol llei. Una capacitat necessària, però
que al llarg de la història ha dut a cometre
algunes arbitrarietats greus.
Com que Aukera Guztiak no es declara
partidària del terrorisme, s'ha analitzat cada
un dels seus 30.000 promotors per veure qui eren, i
s'ha descobert que un d'ells era conegut d'un que coneixia
algú de Batasuna, cosa que no és cap delicte.
Però és més: jo crec que l'Església
catòlica, una agrupació excursionista
o el Govern d'un Estat no pot ser il·legalitzat
en bloc perquè un dels seus membres sigui un
delinqüent. La responsabilitat penal és
individual. I ho és per les accions, no per les
idees. Això és el que entenem per democràcia.
Segons sembla, un militant socialista
es va entrevistar amb un pres algerià que era
amic d'un dels autors dels atemptats de l'11-M a Madrid.
¿Serà il·legalitzat el PSOE? I
com que un militant popular es va entrevistar amb dos
dels terroristes autors d'aquella matança, ¿hauria
de ser il·legalitzat tot el PP? Per aquest camí
podríem acabar prohibint partits i eleccions,
i això em porta mals records.
|