Amb tota sinceritat, la decisió del Tribunal Constitucional de prohibir la participació d'Aukera Guztiak en les eleccions basques la veig com un pas més per un camí que pot portar a un definitiu enrariment de l'Estat de dret. Ja em va semblar perillosa la llei que prohibia la participació de Batasuna en la vida política. Els arguments no em convencien. Que jo sàpiga, l'acció política no es pot confondre amb l'acció terrorista. Si és que hem de defensar l'actuació política i atacar l'acció terrorista.

Però la cosa empitjora. La nova plataforma electoral Aukera Guztiak vol ser això precisament, una plataforma electoral, i com a tal compleix tots els requisits que dicta la llei, encara que la llei ja sigui tan discutible. Els seus responsables no han estan tan ximples de no voler adaptar-s'hi. L'única manera de barrar-los el pas, doncs, és a través de la famosa capacitat de qualsevol tribunal d'"interpretar" qualsevol llei. Una capacitat necessària, però que al llarg de la història ha dut a cometre algunes arbitrarietats greus.

Com que Aukera Guztiak no es declara partidària del terrorisme, s'ha analitzat cada un dels seus 30.000 promotors per veure qui eren, i s'ha descobert que un d'ells era conegut d'un que coneixia algú de Batasuna, cosa que no és cap delicte. Però és més: jo crec que l'Església catòlica, una agrupació excursionista o el Govern d'un Estat no pot ser il·legalitzat en bloc perquè un dels seus membres sigui un delinqüent. La responsabilitat penal és individual. I ho és per les accions, no per les idees. Això és el que entenem per democràcia.

Segons sembla, un militant socialista es va entrevistar amb un pres algerià que era amic d'un dels autors dels atemptats de l'11-M a Madrid. ¿Serà il·legalitzat el PSOE? I com que un militant popular es va entrevistar amb dos dels terroristes autors d'aquella matança, ¿hauria de ser il·legalitzat tot el PP? Per aquest camí podríem acabar prohibint partits i eleccions, i això em porta mals records.