Si el pròxim EGM reflecteix un increment de l'audiència de Ràdio 4, haurà quedat invalidat un dels dos arguments de la directora general de RTVE per tancar l'emissora. Si això passa -que passarà-, quedarà clar que el problema de Ràdio 4 és, bàsicament, de promoció, i, per tant, es demostrarà que en termes de projecció pública és bastant més eficaç i professional el comitè d'empresa que no pas l'estructura actual de comandament. La d'ara i les d'abans. El segon argument -que fa referència al fet que ja hi ha altres ofertes radiofòniques en català- no cal ni considerar-lo, perquè serviria igualment per tancar totes les emissores de RNE, a causa de l'abundància de ràdios que emeten en castellà al món.

Quan un servei públic no funciona prou bé, el que es fa en qualsevol país civilitzat és analitzar-ne les causes i prendre les decisions correctes per millorar-ne els resultats. Si la biblioteca d'un barri no té prou lectors, serà que no es coneix prou, que no té els llibres adequats o que el director és imbècil. Però no es tanca. Com no es tanquen altres serveis públics que les institucions han decidit que són d'utilitat per als contribuents, com el Valle de los Caídos, la butaca ñ en què posa el cul l'acadèmic Luis María Anson i els 5.000 euros que ofereix l'exèrcit espanyol en l'apartat de música militar (partitures per quintuplicat, per si algú s'ho està rumiant) per a la millor marxa militar, rapsòdia o "fantasia militar" (sic). I res de riure, que tot això surt de les nostres nòmines.

Per tant, si alguna cosa ha de fer la directora general de RTVE és demanar disculpes als centenars de professionals que treballen o han treballat a Sant Cugat i al passeig de Gràcia per tants anys de menyspreu per la seva feina, per tantes expectatives professionals frustrades fins a la desgana, per tanta incompetència acumulada als despatxos, en fi, per haver portat TVE-Catalunya i RNE-Catalunya a la situació en què es troben ara. Tota aquesta història de menysteniment i ignorància culpable no mereix un tancament -i, a més, insultant- com a final. Tret que l'equip que dirigeix actualment RTVE es consideri incapaç de fer créixer les audiències, cosa que, raonablement, els hauria de conduir a la dimissió irrevocable.

Ràdio 4 simbolitza la ineficàcia de tot un sistema de presa de decisions empresarials. Però és que, a més, RTVE a Catalunya compleix una funció de servei públic i de suport al català. I si els polítics d'aquest país no tenen capacitat per obligar aquest grup a complir els seus compromisos amb la llengua en què emet Ràdio 4 -que, per cert, és la segona dins d'aquest Estat-, pleguem. No val la pena discutir Estatuts de la Señorita Pepis ni agafar el Pont Aeri tantes vegades per anar de l'aeroport dels Lunnis a l'aeroport de veritat. Mentre l'Estat espanyol dediqui un pressupost al·lucinant per difondre el castellà, per exemple, a França, i ni li hagi passat pel cap exigir del govern francès un mínim de respecte pel català a la Catalunya Nord, mai no serem ciutadans de primera. És així.

I si la classe política d'aquest país acaba considerant que Ràdio 4 ha de passar a mans de la CCRTV perquè a RTVE no li interessa, que ens diguin clarament que no hi ha res a fer, que l'Espanya plural ni existeix ni existirà mai i que la nostra supervivència nacional (perdó, nacionalitària) l'hem d'assegurar nosaltres mateixos en contra d'un Estat que ens menysprea. Perquè, si no, aviam, ¿RTVE es voldria treure de sobre, com si fos la tinya, una de les seves emissores en castellà? Doncs ja està tot dit.

Catalunya no és només un aeroport per ofrenar noves glòries a Barajas, ni una colònia per bombejar cada any els recursos que permeten a cada president del govern espanyol construir un AVE des de Madrid fins al seu poble. Hi ha tot això, però, mala sort, també hi ha catalans, amb un idioma que porta tres segles, tossudament, lluitant per continuar existint. Per tant, segurament necessitem que ens traspassin l'aeroport del Prat i els impostos, però encara és més imprescindible que no traspassin Ràdio 4 a la Generalitat. Simplement, perquè el contrari ens expulsa de l'Estat. I sense deixar-nos marxar.