A l'Ajuntament de Barcelona hi ha un pocavergonya. Tots els ciutadans d'aquest país el coneixem, tot i que no en sapiguem el nom. Treballa en una oficina que, no sé per què, em fa la impressió que deu estar bastant més a prop dels despatxos dels que manen que no pas de la Guàrdia Urbana. La seva feina és comptar manifestants. És urgent localitzar-lo, fer-ne pública la identitat i acomiadar-lo.

A hores d'ara ja no enganya ningú, però hi va haver èpoques en què aquest personatge sinistre i immoral feia dubtar a molta gent que, de bona fe, més o menys se'l creia quan llegia o escoltava les seves dades a través dels mitjans de comunicació. Els periodistes ens l'hem trobat moltes vegades, tot i que mai no li hem vist la cara.

Es tracta del personatge que li va fer dir a un servidor de vostès (i per la tele, au, vinga) que hi havia un milió de persones en la manifestació contra l'assassinat d'Ernert Lluch, el novembre del 2000.

O que va fer córrer un paperet oficial -de cita obligada per a tothom- on hi deia que a la manifestació que es va fer a Terrassa (desembre del 2000) per la mort del regidor Francisco Cano hi van assistir 120.000 persones, anys abans que la capital del Vallès Occidental arribés als 200.000 habitants que té ara.

Però de vegades, quan el necessiten fora de Catalunya, el pocavergonya també es desplaça. El damnificat que subscriu aquest article va haver de dir (i per la tele, au, vinga una altra vegada) que -xifres oficials, igualment- a la manifestació per l'assassinat del fiscal Luis Portero, a Granada, hi van participar 300.000 persones, quan aquesta ciutat andalusa té un cens de 244.000 habitants.

No cal dir que el pocavergonya treballa amb tanta o més passió a Madrid, i allà l'hem vist comptar manifestants com un posseït, cada vegada que el criden. I el criden cada dos per tres.

El problema és que, de tant en tant, el pocavergonya fa vacances, es posa malalt o se'n va de viatge. I aleshores algú que no en sap s'ha d'ocupar de comptar els manifestants. És el que va passar diumenge a la Gran Via. Com que el pocavergonya es va agafar festa, l'Ajuntament de Barcelona va comptar 125.000 manifestants. Passa també en d'altres manifestacions.

La xifra oficial d'aquest diumenge passat és similar a la que també va fer pública el col·lectiu Contrastant, l'únic que fa servir uns mètodes explícits i fiables. De fet, el problema no són els números de Contrastant, que sempre són raonables, sinó que l'Ajuntament de Barcelona hi posa el pocavergonya o no, depenent de la mani. Un passeig de Gràcia ple, amb pocavergonya, és un milió de persones. Una Gran Via plena, sense pocavergonya, són 125.000 persones.

I encara sort, perquè a la Gran Via hi cap molta més gent que al passeig de Gràcia. Això vol dir que si l'Ajuntament hi arriba a enviar el pocavergonya ens surt una manifestació com la de Granada, amb un vint per cent més de manifestants per sobre del cens total de Barcelona. Dos milions, pel cap baix.

Crec que és imprescindible que, fins que no trobin el pocavergonya, l'Ajuntament de Barcelona s'abstingui de tornar a donar xifres oficials d'assistència a les manifestacions que es facin a la ciutat.

Perquè, com que no se sap mai si el pocavergonya hi serà o no -o sí que se sap?-, no hi ha manera d'establir si una demostració ciutadana en què el nombre d'assistents és la dada principal ha estat un èxit o un fracàs. I saber això és important per als mitjans de comunicació, per als partits polítics i per a la societat en general.

Potser seria normal que fossin els mateixos mitjans els que comptessin les xifres de les manifestacions; al capdavall no és tan difícil, amb un plànol i una calculadora.

Però, per si l'ajuntament no acaba de controlar les anades i vingudes del pocavergonya, i mentre insisteixin a mantenir-lo en plantilla, si us plau, que ens tornin el milió de persones d'aquest diumenge. És fàcil de fer. Que li ho preguntin al pocavergonya quan torni de vacances.