Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
La cosina de la presumpta innocent
MANUEL CUYÀS
  EL PUNT
   
 

Explica Ure Comas que després de passar el mal tràngol d'una detenció de matinada va mirar i escoltar els agents de la Guàrdia Civil que se l'enduien i que per la manera com la tractaven i li parlaven va estar segura llavors mateix que no tenien res en contra d'ella. Els agents la van traslladar a Madrid amb cotxe, la van tenir dos o tres dies tancada en una cel·la i Ure Comas que per motius professionals periodístics hi entén de lladres i serenos i interrogatoris es va reafirmar en la idea primera: si alguna cosa tinguessin contra mi em recargolarien més i no m'interrogarien amb tantes deferències. Diumenge al matí els agents que li feien les preguntes li van dir que no li trobaven res, com si fossin exploradors mèdics que li busquessin un tumor i com si ella s'hagués presentat voluntàriament a la revisió. Es va presentar el guàrdia civil instructor i com que tampoc no li va trobar cap mal lleig la va deixar en llibertat sense cap altre càrrec que la càrrega de tres dies de por, de desconcert i de saber que el company amb qui fa tres dies dormies està a la cel·la del costat incomunicat i més que hi estarà. El país és així: no tenen res en contra teu i la víctima mateix ho nota, però tot i així et detenen i et posen al piló dels criminals més terribles, els criminals terroristes que la gent veu amb més terror.

Però si potser l'obligació de l'ofici de policia és veure sospitosos a tot arreu, no està tan clar que aquesta obligació sigui extensiva als periodistes. Els seré franc: des de divendres, el dia que vam saber a la redacció del diari que la companya Ure havia estat detinguda, jo he tingut sovint consideracions molt poc amables cap a aquesta professió. Allò que en diuen presumpció d'innocència és una cosa que deu estar vigent als Estats Units o a la civilitzada França. Aquí és un concepte vaporós que vola per l'aire i que alguns dels periodistes que et posen el micròfon davant la boca es recorden que existeix i l'agafen al vol per la cua només quan el pronuncies amb totes les lletres i fas cara d'enfadat. Com que la Ure fa informació policial i judicial al diari, la Ure passava al comando Barcelona d'ETA informació sobre policies i jutges; com que estudia euskara una cosa que hauria de causar admiració a tothom, com deia Isabel-Clara Simó a l'Avui diumenge , era del sector dur de la banda. Aquestes coses no les han publicades els diaris que parlen a la babalà o que tenen el dit ficat a l'ull del nacionalisme català o basc. Les han publicades diaris tinguts per solvents, algun dels quals els progres llegeixen agenollats en el reclinatori de l'admiració. La primera pregunta que em va fer una periodista d'una agència de notícies era si ja havíem despatxat la Ure. Quan li vaig haver dit que no, la dona es va esgarrifar: «Ui, amb les coses dolentes que ha fet.» Si li arribo a explicar que la Ure és tan valorada dins i fora del diari que aquell mateix dia havia rebut el suport d'alts dirigents del PSC i del PP o sigui de gent que cada dia ha de mirar sota el cotxe si hi ha una bomba la periodista hauria caigut literalment en basca. Però no es pensin que n'aprenguin. Ahir, un diari que publicava la posada en llibertat d'Ure Comas i se n'alegrava arribava a la següent conclusió: «Segurament el seu company no li explicava les activitats que feia com a col·laborador d'ETA.» O sigui, el company detingut d'Ure Comas no és presumpte col·laborador d'ETA, no és innocent fins que es demostri el contrari. És absolutament col·laborador i culpable fins que no es presentin proves en contra o fins que el guàrdia civil que el vigila li digui dispensi i el deixi en llibertat.

El diari El País explicava que el pare d'Ure Comas es va acostar a la casa on viu la seva filla vuit hores després d'haver estat detinguda i deia: «Aureli Comas desconocía entonces que su sobrina, Laura Riera Valenciano, de 23 años, también había sido detenida en Terrassa.» Com a inici d'una molt particular versió de Cien años de soledad, el redactat no està gens malament. El que passa és que el pare d'Ure no es diu Aureli Comas i ni tan sols Aureliano Buendía sinó que es diu Joan i que no té cap sobrina ni a Terrassa ni enlloc.