|
Explica Ure Comas que
després de passar el mal tràngol d'una detenció de matinada
va mirar i escoltar els agents de la Guàrdia Civil que
se l'enduien i que per la manera com la tractaven i
li parlaven va estar segura llavors mateix que no tenien
res en contra d'ella. Els agents la van traslladar a
Madrid amb cotxe, la van tenir dos o tres dies tancada
en una cel·la i Ure Comas que per motius professionals
periodístics hi entén de lladres i serenos i interrogatoris
es va reafirmar en la idea primera: si alguna cosa tinguessin
contra mi em recargolarien més i no m'interrogarien
amb tantes deferències. Diumenge al matí els agents
que li feien les preguntes li van dir que no li trobaven
res, com si fossin exploradors mèdics que li busquessin
un tumor i com si ella s'hagués presentat voluntàriament
a la revisió. Es va presentar el guàrdia civil instructor
i com que tampoc no li va trobar cap mal lleig la va
deixar en llibertat sense cap altre càrrec que la càrrega
de tres dies de por, de desconcert i de saber que el
company amb qui fa tres dies dormies està a la cel·la
del costat incomunicat i més que hi estarà. El país
és així: no tenen res en contra teu i la víctima mateix
ho nota, però tot i així et detenen i et posen al piló
dels criminals més terribles, els criminals terroristes
que la gent veu amb més terror.
Però si potser
l'obligació de l'ofici de policia és veure sospitosos
a tot arreu, no està tan clar que aquesta obligació
sigui extensiva als periodistes. Els seré franc: des
de divendres, el dia que vam saber a la redacció del
diari que la companya Ure havia estat detinguda, jo
he tingut sovint consideracions molt poc amables cap
a aquesta professió. Allò que en diuen presumpció d'innocència
és una cosa que deu estar vigent als Estats Units o
a la civilitzada França. Aquí és un concepte vaporós
que vola per l'aire i que alguns dels periodistes que
et posen el micròfon davant la boca es recorden que
existeix i l'agafen al vol per la cua només quan el
pronuncies amb totes les lletres i fas cara d'enfadat.
Com que la Ure fa informació policial i judicial al
diari, la Ure passava al comando Barcelona d'ETA informació
sobre policies i jutges; com que estudia euskara una
cosa que hauria de causar admiració a tothom, com deia
Isabel-Clara Simó a l'Avui diumenge , era del sector
dur de la banda. Aquestes coses no les han publicades
els diaris que parlen a la babalà o que tenen el dit
ficat a l'ull del nacionalisme català o basc. Les han
publicades diaris tinguts per solvents, algun dels quals
els progres llegeixen agenollats en el reclinatori de
l'admiració. La primera pregunta que em va fer una periodista
d'una agència de notícies era si ja havíem despatxat
la Ure. Quan li vaig haver dit que no, la dona es va
esgarrifar: «Ui, amb les coses dolentes que ha fet.»
Si li arribo a explicar que la Ure és tan valorada dins
i fora del diari que aquell mateix dia havia rebut el
suport d'alts dirigents del PSC i del PP o sigui de
gent que cada dia ha de mirar sota el cotxe si hi ha
una bomba la periodista hauria caigut literalment en
basca. Però no es pensin que n'aprenguin. Ahir, un diari
que publicava la posada en llibertat d'Ure Comas i se
n'alegrava arribava a la següent conclusió: «Segurament
el seu company no li explicava les activitats que feia
com a col·laborador d'ETA.» O sigui, el company detingut
d'Ure Comas no és presumpte col·laborador d'ETA, no
és innocent fins que es demostri el contrari. És absolutament
col·laborador i culpable fins que no es presentin proves
en contra o fins que el guàrdia civil que el vigila
li digui dispensi i el deixi en llibertat.
El diari El País
explicava que el pare d'Ure Comas es va acostar a la
casa on viu la seva filla vuit hores després d'haver
estat detinguda i deia: «Aureli Comas desconocía entonces
que su sobrina, Laura Riera Valenciano, de 23 años,
también había sido detenida en Terrassa.» Com a inici
d'una molt particular versió de Cien años de soledad,
el redactat no està gens malament. El que passa és que
el pare d'Ure no es diu Aureli Comas i ni tan sols Aureliano
Buendía sinó que es diu Joan i que no té cap sobrina
ni a Terrassa ni enlloc.
|