Ara fa quatre
anys, durant la campanya de les eleccions al Parlament
de Catalunya, el candidat del PSC a la presidència
de la Generalitat, Pasqual Maragall, va llançar
una proposta als mitjans de comunicació privats:
que es posicionessin a favor d'una o altra opció
política a l'estil dels diaris anglo-saxons.
En aquell moment més d'un va fer el crit al cel;
avui només cal fer un repàs per comprovar
que els editorials de la majoria de publicacions s'han
mullat políticament de manera descarada. Agafant
aquest exemple, el Grup de Periodistes Ramon Barnils
creiem necessari fer un seguit de reflexions a la professió.
Volem que
la separació entre informació i opinió
sigui nítida. Al nostre parer, és absolutament
prescindible el posicionament partidista de qualsevol
mitjà de comunicació fins i tot quan això
es fa en els espais teòricament reservats a l'opinió
de la seva línia editorial. Però el que
trobem del tot rebutjable són els casos d'enaltiment
d'un candidat i la riculització de l'adversari
en portada, de manca de pluralisme en els articles d'opinió
i de curiosa coincidència de posicionaments en
seccions aparentment tan innocents com les cartes al
director. També creiem que hem de sortir d'aquesta
dinàmica en què els periodistes signem
manifestos a favor de cap polític, com tampoc
compartim el fet que hàgim d'alliçonar-los
cap a un sentit o un altre.
Reivindiquem
la llibertat del lector. Se'ns titllarà d'ingenus,
però només demanem que els mitjans confiïn
en el lector com una persona adulta amb capacitat d'anàlisi.
No cal donar-ho tot mastegat amb tendències partidistes
que infringeixen no ja el codi deontològic sinó
el bon gust periodístic. El lector paga principalment
per estar informat, i nosaltres hem de voler que llegeixi
amb esperit crític, que compri dos o tres diaris
i compari, que capturi el què i que es pregunti
el perquè.
Exigim als
periodistes que facin de periodistes. Després
d'una campanya electoral tan disputada, això
no és una redundancia i sí un convit a
la professió perquè es tranquil·litzi
i s'assereni en la pràctica diària. Que
els polítics facin de polítics i que els
periodistes facin de periodistes. Que cadascú
triï el verb que més li agradi per al titular,
però no traspassem els límits de la informació.
Al cap i a la fi, no som tan importants.
Oriol Cortacans.
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils
|