Veig que al País Valencià hi ha hagut un cert rebombori per l'aparició del darrer i famós llibre de Harry Potter en versió valenciana, i hi ha qui diu que aquesta mesura inicia l'escissió lingüística. Asseguren que el que sovint es fa amb la literatura estrictament infantil -contes amb modismes el més valencians possibles, per facilitar-ne la lectura als més petits- no és justificable quan es tracta de llibres per a nens i nenes de dotze anys i més, i que el criteri és, doncs, només comercial amb l'agreujant que pot ser irreversible. Ara bé, per la seva banda, distribuïdors d'aquells que hi tenen la mà trencada m'asseguren que la mesura és impecable, que una editorial no pot tenir a càrrec seu la consciència del país sinó que és una empresa comercial i que no actuar com a tal no sols és signe d'anormalitat sinó que la incrementa, aquesta anormalitat; i em donen xifres de la campanya de Nadal: el Harry Potter que estava en català principatí va vendre en sis mesos uns mil exemplars; en qüestió d'un parell de mesos la versió valenciana n'ha venut uns quatre mil.
Si el lector m'ho perdona, voldria afegir-hi una anècdota personal, cosa sempre lletja excepte quan pot aportar alguna mena d'aclariment al tema que es discuteix: tinc un llibre juvenil que, per acord de dos editors, un de Catalunya i l'altre del País Valencià, va sortir distribuït amb diferents segells en el nord i el sud dels nostres països. Vull dir que, amb els mateixos fotolits, és a dir, amb un contingut idèntic fins a la darrera coma, va sortir en un lloc amb un segell del Principat i en un altre lloc amb un segell del País Valencià. Com que volto sovint per instituts i escoles, tinc l'oportunitat d'escoltar la visió dels alumnes i la dels professors; en aquesta ocasió em vaig trobar que en diversos centres d'ensenyament valencians, i ben espontàniament, em deien que quin alleujament haver-me pogut llegir per fi en "valencià", que el llibre en qüestió els havia resultat difícil, a frec de l'incomprensible, l'any anterior, però que ara, oli en un llum, el podien llegir sense cap entrebanc. Podeu imaginar la meva sorpresa, perquè no hi havia cap mena de diferència entre les dues versions; des d'aleshores estic convençuda no per teories sinó per experiència directa que la comprensió lingüística no té res a veure amb els prejudicis