|
Els professors
de Filologia de la Universitat de Lleida han tret un
manifest carregant-se el català de TV3. No fa
gaire, la Universitat de les Illes va manifestar-se
en el mateix sentit, que el català de TV3 és
un català de gos.
Com que d'aquí a quatre dies
l'expansió, qui sap si imparable, de TV3 pel
País Valencià podria generar un manifest
en el mateix sentit, que el català de TV3 és
un català impresentable, és hora d'esmolar
l'eina. Perquè si esperem que TV3 esmoli l'eina
pel seu compte, anem dats.
TV3 no pot atinar en aquest punt per
dues raons concretes, precises, matemàtiques
i exactes:
Una, que el pressupost de la Generalitat
de Catalunya per al Departament de Cultura és
l'1 per cent del pressupost general; dit d'una altra
manera, que la cultura tant els fa, si no és
de relliscar cada vegada que n'han de nomenar conseller.
Molt menys els ha d'importar, doncs, la part "cultural",
és a dir, la qualitat i vivacitat de la llengua
de la seva eina de comunicació de dalt a baix
que és TV3. Els crits que vinguin de baix, a
aquest pas ni els entendran.
I dues, que qualsevol indicació
a TV3, és a dir, a la Generalitat Estricta, que
fa falta un Pompeu Fabra per al català oral,
que satisfaci no ja el País Valencià i
les Illes sinó la mateixa Estricta, els fa posar
els pèls de punta, els fa adossar l'esquena a
la paret i els fa córrer a Madrid a assegurar-los
que ells no creuen en els Països Catalans.
S'han fet ja dos manifestos sobre la
necessitat que TV3 parli i entoni la llengua de tots
amb l'accent estàndard, és a dir amb l'accent
comú. Queda un manifest per fer, que és
el del País Valencià, que haurem d'esperar
que es faci quan TV3 arribi a Guardamar: cosa de mesos.
Mentrestant, vejam què diu el manifest dels de
Lleida.
Diuen els de Ponent que el català
és una llengua nacional, i no pas una llengua
municipal. Que TV3 ignora les necessitats lingüístiques
de la societat a la qual diu servir. Que les autoritats
del Principat no doten la nostra, i seva, llengua de
la coherència interna i la immunitat que li cal
contra les pressions forànies a què es
veu constantment exposada. Que no fa costat a l'ús
correcte de la llengua, ni té idea de què
vol dir lleialtat lingüística, ni facilitar
la forma econòmica i amplificadora de llengua
per a les situacions formals ni els contactes transdialectals.
Que s'acomoda a solucions de la llengua dominant en
comptes d'imposar les solucions de la llengua dominada
als problemes que aquella li crea. Resum: segons la
Universitat de Lleida, TV3 hauria de modificar substancialment
la seva política lingüística.
Com que no els faran cas, comença
a ser hora que els centres universitaris del País
Valencià vagin preparant el seu corresponent
manifest.
|