Inesperadament el pla Ibarretxe ha superat una nova etapa. La proposta del govern basc de reforma de l'Estatut d'autonomia va comptar amb els vots suficients per poder ser tramesa al Parlament espanyol perquè hi digui la seva. El guió no era aquest, tanmateix. El lehendakari no tenia assegurada la majoria requerida perquè els diputats de l'esquerra patriòtica basca havien anunciat que hi votarien en contra. En aquestes circumstàncies, Ibarretxe convocaria les eleccions amb el pla com a principal oferta seva, amb l'esperança que el PNB i els seus aliats obtinguessin la majoria absoluta. Així, les eleccions serien una mena de plebiscit i una ocasió per carregar de més legitimitat la proposta dels nacionalistes bascos.

Els diputats abertzales van decidir alterar aquesta estratègia del PNB perquè segueixen buscant la creació del màxim de contradiccions possibles. Van dividir els seus vots: la meitat van donar suport al pla i l'altra meitat hi van votar en contra. Ara, en principi, la proposta s'haurà de discutir a Madrid. Atès que es tracta d'una reforma d'Estatut, les Corts han de decidir, per començar, si n'accepten la seva tramitació. Ara per ara, el resultat ja és clar: la proposta serà rebutjada sense miraments per la majoria nacionalista espanyola existent.

El lehendakari, que malda perquè s'entri a debatre a fons la proposta del Parlament basc -per tant, està disposat a la negociació- ja ha anunciat que, digui el que digui el Parlament espanyol, el poble basc serà consultat sobre la proposta perquè s'hi pronunciï. Des del moment que l'ordenament jurídic espanyol no permet convocar referèndums a ningú sense el permís del govern espanyol, el xoc de trens és més que previsible. Mentrestant, l'ambient polític es va enrarint cada vegada més gràcies a la contribució expressa de bona part de la premsa espanyola i de les declaracions de polítics diversos, que no s'estan de fer demagògia, de manipular l'opinió pública i d'excitar la bèstia del nacionalisme espanyol més intransigent. Tots ells amaguen un fet bàsic: la proposta basca és una proposta de vinculació del País Basc al Regne d'Espanya. No és, doncs, una proposta de secessió. Per aquesta raó, precisament, l'esquerra patriòtica basca no hi dóna suport.

Tanmateix, el PSOE i el PP la combaten per tots els flancs. Argumenten que és inacceptable perquè ha tirat endavant gràcies als vots de Batasuna. Així mateix, afegeixen que la situació en què es presenta no és la indicada perquè al País Basc no hi ha llibertat des del moment que ETA continua en actiu. Finalment, rebutgen la proposta perquè supera la Constitució espanyola i, sobretot, perquè es fonamenta en la sobirania dels ciutadans de l'actual comunitat autònoma basca. Aquest darrer aspecte és el moll de l'os del debat: la proposta té el seu puntal en l'autodeterminació del poble basc.

Estant Catalunya també en un procés de reforma del seu Estatut, ràpidament s'han fet comparacions. Tots els partits catalans, temerosos de veure's arrossegats per una dinàmica que no controlen, s'han afanyat a remarcar que els processos basc i català són completament diferents. En efecte, la proposta catalana no es proposa tocar la constitució, es conformaria a arribar a un nivell d'autonomia inferior al que avui ja té el País Basc i, tercer i sobretot, no es manifesta a partir de cap acte d'afirmació de sobirania nacional d'àmbit català. Des de Catalunya, es dóna per acceptat, sense qüestionar-ho, que hi ha una preeminència del Parlament espanyol i, el que és pitjor perquè és del tot improcedent, del govern espanyol. No és estrany que aquesta manera de procedir sigui promoguda pel PSC i ICV, ja que són, si bé amb intensitats diferents, subsidiàries de projectes polítics espanyols. En canvi, CiU i ERC estan actuant amb poca contundència, encara. Només CiU salva els mobles quan el seu líder, Artur Mas, ja ha dit que no pensa acceptar qualsevol Estatut ni tampoc cap retall a Madrid. ERC encara és més tova. Només gosa invocar el Pacte del Tinell, on diu que si l'Estatut és bloquejat a Madrid, el poble català serà consultat. Atès que el PSC ja va dir en el seu moment que no pensa cometre il·legalitats -que no pensa convocar cap referèndum a Catalunya-, l'alternativa que queda és la d'un sondeig d'opinió. Ben segur, el 2005, caldrà que els diputats catalanistes mostrin més dignitat i valentia. Altrament, s'acabarà malmetent una altra oportunitat.