Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
ç
 



© Magma3
 
5 d'abril de 2004
Novetats  
   
Prou de !Ja n'hi ha prou!
Juan Aranzadi
  El Periódico de Catalunya, 5 d'abril de 2004
   
 

La unànime i incondicional adhesió dels líders de ¡Ja N'hi ha Prou! a les mentides i manipulacions polítiques d'Aznar davant la matança d'Atocha invita a fer una anàlisi del que ha passat entre les jornades d'Ermua i les jornades de Madrid. Aquesta anàlisi permet arribar a una conclusió sobre quina és la principal novetat que introdueixen en la lluita ideològica i política contra el terrorisme d'ETA (i contra el nacionalisme basc democràtic) els nous grups, com Fòrum d'Ermua o ¡Ja N'hi ha Prou!, que --després de les jornades d'Ermua-- aspiren a superar i substituir el moviment pacifista en la lluita cívica contra ETA, promovent i liderant el front constitucionalista PP- PSOE, amb un democràtic declivi que s'inicia amb la seva derrota en les eleccions autonòmiques basques i es consuma en les recents eleccions generals.

Aquesta novetat és la resultant de la conjunció i síntesi de diverses innovacions ideològiques i polítiques que es poden donar (i de fet es donen) de forma independent en diferents sectors del moviment constitucionalista i que només se sumen i unifiquen en els seus promotors i líders més conseqüents, dretans, lúcids i cínics:

Fal·laç amalgama entre ETA i PNB

1.-- La promoció propagandística de l'amalgama política entre ETA i el PNB, para.·lela a l'amalgama ideològica entre terrorisme i nacionalisme ètnic.

La fal·laç consideració que el terrorisme etarra és una conseqüència necessària de la ideologia etnista del nacionalisme basc i que aquest últim és incompatible amb la democràcia és paral·lela --en autors com Antonio Elorza-- a la fal·laç identificació entre terrorisme i islamisme i a la defensa de la incompatibilitat entre la democràcia i l'islam.

Paradoxalment, aquesta condemna de només determinades ideologies i opcions polítiques --el nacionalisme basc i l'islam-- com a intrínsecament terroristes (oblidant o silenciant que també grups jueus, protestants, catòlics, nacionalistes espanyols i ultrademòcrates nord-americans han realitzat accions terroristes) serveix de pont per desideologitzar i etnitzar el terrorisme (ETA passa a ser terrorisme basc i Al-Qaida terrorisme islàmic) i permet que s'instal·li en el front constitucionalista la ideologia anti- terrorista, una ideologia mistificadora que, al substancialitzar el que és adjectiu i instrumental (les accions terroristes) i essencialitzar- ho com a subjecte transcendent omnipresent (el terrorisme), permet subsumir problemes polítics tan diferents com els que plantegen ETA, IRA, Al-Qaida, la intifada palestina o les FARC colombianes, sota un únic conflicte metafisicoreligiós de caràcter maniqueu: el combat escatològic entre democràcia i terrorisme, entre el bé i el mal. Per aquesta via ideològica, després de l'11-S, Bush es converteix en el líder natural del front constitucionalista i de ¡Ja N'hi ha Prou!: Aznar ja ho era des dels seus orígens.

Guerra patriòtica al separatisme

2.-- L'intent d'anul·lar l'autonomia política del Partit Socialista d'Euskadi (i, al seu través, de tot el PSOE) absorbint-lo en un front constitucionalista hegemonitzat pel PP i cada vegada més rabiosament nacionalista espanyol, tasca en què inicialment va col·laborar amb entusiasme suïcida --per interessos foscos o per simple neciesa-- un ampli i important sector dels socialistes bascos ascendit fins a la mateixa direcció del partit.

El que va començar presentant-se com una defensa política de la democràcia i de la Constitució contra el terrorisme aviat es va començar a revelar com una guerra patriòtica d'Espanya contra el "separatisme" --al principi només basc, aviat també català-- i no van trigar a veure com intel·lectuals amb un notori passat abertzale i/o socialista, com Jon Juaristi i Edurne Uriarte, s'entregaven a la regeneració ideològica del nacionalisme espanyol i a l'apologia de la unitat d'Espanya amenaçada, mentre que altres inte.·lectuals de passat àcrata, com Fernando Savater, sense arribar tan lluny i aparentant mantenir un vincle ideològic amb aquell passat, denunciaven irats el gran frau del "progressisme antiaznarista" i enarboraven raons suposadament d'esquerres per votar el PP.

El que va passar en els dies posteriors a l'11-M i els pronunciaments periodístics sobre aquells successos --a El País, a Abc i a La Razón-- de membres i simpatitzants de ¡Ja N'hi ha Prou! com Martínez Gorriarán, Iñaki Ezkerra, Jon Juaristi, Fernando Savater i Antonio Muñoz Molina, deixen molt pocs dubtes sobre quins havien arribat a ser els autèntics objectius polítics que movien el moviment constitucionalista: perpetuar el PP en el poder.

Identificació de la Constitució amb el PP

3.-- L'intent de capitalització i instrumentalització política partidista, en benefici del PP, del creixent rebuig ètic als crims d'ETA que s'havia anat produint en la societat basca. En la promoció i l'extensió d'aquesta actitud hi havien jugat un paper essencial --al llarg de molts anys i disputant el carrer a les hosts batasuna-- grups pacifistes com Gest per la Pau, als quals els nous herois de la lluita antiterrorista menyspreen, repudien i intenten marginar socialment.

Una campanya mediàtica intenta, i en gran mesura aconsegueix, gravar en la ment dels espanyols la falsa idea que "només el PP ha lluitat i lluita contra ETA sense ambigüitats i de forma conseqüent".

Paradoxalment, el que ¡Ja N'hi ha Prou! s'entesta a presentar com una superació política del previ rebuig només ètic del terrorisme d'ETA encobreix en realitat la moralització d'una opció política partidista: la defensa "conseqüent" de la Constitució (progressivament identificada amb el vot al PP) es presenta fraudulentament com una obligació moral de tot aquell que rebutgi el terrorisme. Amb el corol·lari obvi que qui no defensi la Constitució (qui no voti el PP) serà qualificat de còmplice del terrorisme. En aquesta operació hi porta a terme un paper essencial la cínica utilització de les víctimes del terrorisme.

Instrumentalització de les víctimes

4.-- La instrumentalització política partidista de les víctimes d'ETA, amb una enorme diversitat social, política i ideològica (l'únic que tenen en comú tots els assassinats per ETA és que a tots els ha assassinat ETA) que es transmuta en unitat sagrada i en comunió dels sants --de la qual s'afanyen a beneficiar-se els vius-- mitjançant la seva transsubstanciació ideològica en màrtirs de la Constitució que interpe.·len els votants des de l'altre món --exigint el vot per al front constitucionalista (per al PP)-- a través dels seus representants sacerdotals en aquest: els líders de ¡Ja N'hi ha Prou!, ungits amb l'oli sagrat de l'amenaça d'ETA que els converteix en "víctimes prospectives" amb un peu en aquest món i l'altre en comunicació mística amb les víctimes efectives, amb els morts.

S'aconsegueix així una sacralització d'allò per què suposadament van morir els màrtirs, la Constitució, i es converteix en tabú la seva crítica i en obligació religiosa l'escrupolós respecte de la seva literal integritat: ¿com esmenar ni una coma d'allò per què tanta sang ha estat vessada? Potser no és casual que en el disseny d'aquesta estratègia martiriològica, mimètica de la que va permetre a ETA als seus inicis sacralitzar la seva causa, hi hagin participat tants exetarres.

Un d'ells, Jon Juaristi, convertit al judaisme i al sionisme, va batejar els constitucionalistes, ebri de retòrica, com "els jueus d'Euskadi". Tan absurda analogia (ETA sempre ha estat, afortunadament, molt lluny de ser un Estat i els jueus alemanys, desgraciadament, mai van disfrutar, com els constitucionalistes a Euskadi, de la protecció d'un Estat infinitament més poderós que els qui els perseguien) només adquireix sentit si es pensa que el model primigeni, gens inconscient, d'aquesta necròfila operació de màrqueting polític amb les víctimes d'ETA és la capitalització de les víctimes de la Shoah pels líders sionistes que van construir l'Estat d'Israel: la immensa majoria d'aquells milions de morts, dels quals tants rèdits ha obtingut l'Estat sionista, no eren sionistes i només es van convertir en jueus ètnics perquè així ho va decretar l'antisemitisme nazi.

Moviment nacional d'aroma feixista

5.-- La promoció d'un estil de pràctica, d'organització i de lideratge polítics d'inequívoca aroma feixista.

Molt poc democràtic és l'olor que desprèn un "moviment nacional per sobre dels partits", liderat per un heroi amb una intrepidesa, un sacrifici, una gallardia i un valor en la guerra contra el terrorisme que el situa per sobre dels candidats a lehendakari, dels quals unifica i sintetitza mans i partits, i l'autoritza a exigir adhesió incondicional a la seva persona i una submisa acceptació, sense cap mena d'indici de crítica, de les seves idees-ordres i les seves condemnes i anatemes.

Qui millor representa la novetat aportada per la síntesi "sense complexos" d'aquestes cinc innovacions del moviment nacional constitucionalista a la ideologia antiterrorista és sens dubte Jon Juaristi, que --no content de passar de la crítica de l'imaginari nacionalista basc a El linaje de Aitor a la reinvenció de l'imaginari nacionalista espanyol a El sueño de la España ancestral-- no ha tingut manies a aplaudir públicament en articles de premsa els assassinats premeditats de palestins per part del Govern de Sharon i la seva política terrorista de neteja ètnica ni a declarar-se --a La tribu atribulada i en nombrosos articles-- admirador i seguidor de la dreta neoconservadora nord- americana i decidit partidari de la política imperial i bel·licista dels Estats Units.

L'article que Jon Juaristi va publicar a Abc l'endemà de la matança d'Atocha, en què es lamentava amb xuleria pel seu "encert" al predir l'autoria d'ETA ("ja indistingible --assegurava-- del terrorisme islàmic en les seves formes d'actuació") i feia una crida a votar el PP i a recordar i maleir per sempre, en nom dels morts d'Atocha, els vilipendiats noms dels qui ens havíem atrevit a opinar que el poder mortífer d'ETA estava seriosament minvat, és una desoladora prova dels extrems de ceguesa, de servilisme i de vilesa a què han arribat alguns constitucionalistes que anomenen "antiterrorisme" i "defensa de la democràcia" l'apologia del nacionalisme bel·licista espanyol, nord-americà i sionista de José Maria Aznar, de George Bush i d'Ariel Sharon.