NOTA: Volem
agrair a Ricard Pérez que ens hagi ajudat a l'hora
d'explicar els conceptes econòmics que surten
a l'article.
L'1 de novembre, el dia de les eleccions,
El Periódico de Catalunya va titular
a tota pàgina en portada que "Avui decidim
a què es destinaran 29.689 milions d'euros".
A més, hi havia un subtitular que afirmava
que "El pressupost de la Generalitat del 2006
és superior al de Xile, Singapur, Eslovènia,
Ucraïna, Croàcia o Hong Kong". La
noticia que feia referència al pressupost de
la Generalitat deia que "El nou Govern administrarà
un pressupost superior al de Xile".
1. Presentació de la notícia
El primer paràgraf de la notícia
és molt clar:
El Govern català que sorgeixi
de les eleccions d'avui administrarà 29.689
milions d'euros (gairebé cinc bilions de
pessetes), que és el que pugen els pressupostos
de la Generalitat per al 2006 i que seran prorrogats
per a l'any que ve, a l'espera que el Parlament
n'aprovi un de nou. Aquesta quantitat és
la millor prova de la importància de l'Administració
catalana i del que s'hi juga en aquestes eleccions.
A causa del volum de diners que mou
el govern, EPC assenyala que l'Administració
"s'hi juga molt en aquestes eleccions".
Aquesta afirmació és una clara incitació
al vot d'una determinada opció política.
En el segon paràgraf es fa
referència al pressupost d'alguns estats, tot
i esmentant-se explícitament el de Xile:
Per fer-nos-en una
idea, Xile, amb més del doble de població
que Catalunya (16 milions d'habitants enfront de 7
milions), disposa aquest any d'un pressupost inferior:
19.731 milions d'euros. I es tracta d'un Estat amb
despeses en defensa, relacions exteriors i infraestructures
d'interès general que la Generalitat no ha
d'afrontar. El pressupost català és
superior també als de Singapur, Hong Kong,
Croàcia, Ucraïna i Eslovènia.
La intenció d'EPC en escriure
aquest paràgraf és mostrar la importància
econòmica de la Generalitat en indicar que
té un pressupost superior a, com a mínim,
sis estats. EPC no diu, però, que la Generalitat,
tot i el volum econòmic que mou, és
una administració autonòmica, mentre
que Xile, Singapur, Hong Kong, Croacia, Ucraïna
i Eslovènia són administracions estatals.
És a dir, en unes eleccions al seu Parlament,
es juguen molt més els ciutadans de Xile, Singapur,
Hong Kong, Croacia, Ucraïna i Eslovènia
que els ciutadans de Catalunya. Altrament dit: mentre
que uns votants decideixen el Parlament nacional,
altres decideixen un Parlament regional.
En un paràgraf
posterior, el periodista escriu que:
Una altra dada. Andalusia, amb un
milió d'habitants més que Catalunya,
disposa d'un pressupost de 27.378 milions, encara
que no es pot fer una comparació al 100%,
perquè l'andalús incorpora menys entitats
i empreses públiques que no pas el català
El paràgraf comença
amb l'oració "Una altra dada" que
serveix per remarcar que a més a més
dels arguments anteriors, el periodista n'afegirà
un altre. En concret: el pressupost de la Generalitat
és més alt que el de la Junta d'Andalusia
tot i que Andalusia té un milió d'habitants
més que Catalunya. El mateix periodista, però,
invalida tot seguit aquest argument en dir que els
pressupostos de la Generalitat i de la Junta no són
comparables "al 100%". Si unes dades no
són comparables al 100%, per a què serveix
comparar-les? És més: si dues dades
no són comparables, la comparació és
inútil perquè no es podrà arribar
a cap conclusió definitiva.
2. El pressupost de la Generalitat
i de sis estats
Per arribar a la conclusió
de si la comparació que fa EPC del pressupost
de la Generalitat amb els pressupostos de sis estats
és correcte, cal tenir en compte les consideracions
següents: el valor de les diferents monedes en
el mercat, la paritat del poder de compra i la importància
de l'estat en aquest països.
2.1. El valor de les monedes en
el mercat
Quan es comparen dues quantitats de
diners establertes en monedes que fluctuen en el mercat
de divises és molt important determinar en
quin moment s'ha efectuat el càlcul. En cas
contrari ens podem trobar que dues quantitats inicialment
iguals esdevinguin després d'una depreciació
d'un 10% d'una de les monedes X en un cas i 0.9X en
l'altre. Cal ser, doncs, especialment curós
en les comparacions si no s'estableix a quina data
de cotització l'establim.
2.2. La paritat del poder de compra
Quan es parla de la paritat del poder
de compra es fa referència a la comparació
de preus. És a dir, es tracta de comparar els
preus de diferents productes o costos de diferents
infrastructures en dos o més països. Així,
per exemple, si volem saber quina relació hi
ha entre l'euro a Catalunya i el iuang a la Xina,
cal saber el cost real dels productes a comparar.
Evidentment, el preu d'un producte a Catalunya és
molt més elevat que el preu d'aquest mateix
producte a la Xina. Però això no ens
diu res. Cal saber-ne la relació no en termes
absoluts sinó relatius.
Un altre cas a tenir en compte és
que el preu d'un determinat cotxe a París i
a Barcelona és força semblant, però
a causa de la diferència salarial entre el
que guanya un parisenc i el que guanya un barceloní,
el mateix cotxe li costa proporcionalment menys al
parisenc que al barceloní.
Per tant, l'important no és
la quantitat absoluta d'euros de què disposa
una administració, sinó la quantitat
relativa. Així doncs, Xile pot fer més
coses amb menys euros que Catalunya. L'exemple següent
pot aclarir el que volem dir: comparativament, un
mestre xilè cobra un salari menor que un mestre
català.
2.3. La importància de l'Estat
en aquests països.
Una altra consideració, gens
menor, és determinar la importància
de l'Estat en els diferents països. Evidentment,
els aparells estatals no tenen la mateixa implantació
en els diferents països del món. Ni ofereixen
els mateixos serveis. És clar que com més
serveis ofereixi un Estat o un govern autonòmic
més alt ha de ser el pressupost estatal o autonòmic
per tal que pugui fer-hi front. Catalunya n'és
un bon exemple. Més enllà de si la Generalitat
tenia traspassades unes determinades competències
o no, és clar que hi ha determinades despeses
socials que han augmentat exponencialment en els darrers
vint-i-sis anys. Sense anar més lluny, sanitat
i ensenyament.
A partir de tot l'anterior, doncs,
a l'hora de comparar els set pressupostos que assenyala
EPC cal tenir present quina és la participació
de l'Administració a l'hora de fer front a
determinades despeses, en el supòsit que hi
faci front. Evidentment, els països que se situen
dins l'estat del benestar tenen uns costos socials
molt superiors als països que tenen un estat
del benestar limitat o que, simplement, no en tenen.
3. El marge de decisió de
l'Administració
En darrer lloc, cal determinar quin
és el marge de decisió que té
l'Administració en els pressupostos de 2007.
L'argument principal de la portada i de la notícia
d'EPC és que el cos electoral ha de decidir
a què es destinaran gairebé 30.000 milions
d'euros. L'argument que presenta EPC és fals.
Hi ha un seguit de despeses que no
depenen de la voluntat política de les administracions,
sinó que són despeses de funcionament.
Per exemple, pagar el sou dels funcionaris, pagar
el consum telefònic, pagar el material d'oficina...
Una altra qüestió és si es contracta
més funcionaris dels que ja hi ha o si s'utilitza
més o menys el telèfon o si es gasta
més o menys material d'oficina. Però
hi ha uns costos mínims fixos. Per exemple,
si l'administració decideix no augmentar el
nombre de funcionaris, és obvi que ha de pagar
el que hi ha actualment (o alguns menys si no es renoven
les places dels que es jubilen).
EPC ens indica quines són les
despeses de funcionament de l'Administració:
1. Despeses financeres:
2.489 milions d'euros [La xifra es calcula a partir
del paràgraf següent: "En els 29.689
milions de despesa s'hi han de distingir dos paquets:
despeses no financeres i despeses financeres. Les
no financeres ascendeixen a 27.200 milions d'euros."].
Aquest punt fa referència al pagament de les
amortitzacions dels préstecs sol·licitats.
2. Despeses de personal
(nòmines i cotitzacions). 6.600 milions d'euros.
3. Compra de béns
i serveis (lloguer, material fungible, telèfon,
llum...): 4.000 milions.d'euros [EPC afirma que el
pressupost total és de 6.500 milions d'euros.].
A l'apartat de compra de béns
i serveis considerem que l'Administració té
un marge de maniobra de 2.500 milions d'euros, tot
i que ben segurament és inferior. Si sumem
les tres xifres, obtenim que 13.089 milions d'euros
estan gastats l'1 de gener de 2007 independentment
dels partits que governin l'Administració.
En total, els diners sobre els quals ningú
no pot decidir (llevat que hi hagi un replantejament
de l'status quo actual com ara l'eliminació
del funcionariat o d'altres) representen, com a mínim,
el 44,09%.
4. Conclusions
Podem concloure, per tant, que malgrat
que pot ser molt impactant, aquest titular amaga greus
mancances: una de tècnica i dues de conceptuals.
La tècnica és prou senzilla: es fa un
càlcul de canvi de monedes sense establir quin
és el dia de referència. Pel que fa
a les conceptuals, EPC no té present que la
despesa no és qualitativament comparable atès
que les partides d'un Estat i d'una autonomia d'un
Estat no tenen la mateixa influència en els
ciutadans ni tampoc no té en compte que aquests
diners no incorporen la mateixa capacitat de compra
ni, per tant, la mateixa capacitat d'oferir béns
i serveis en els diferents llocs ja que aquestes dues
capacitats depenen del diferent nivell de preus que
hi pot haver entre Catalunya i els diferents Estats
que esmenta el diari.
A més a més, no és
cert que la distribució en diferents partides
dels prop de 30.000 milions d'euros de l'Administració
depenguin de la voluntat política del govern
que mani a la Generalitat el 2007perquè, com
a mínim, el 44,09% del pressupost està
gastat a 1 de gener del proper any.
Per acabar, el
titular de portada i la notícia d'EPC té
una clara intencionalitat política atès
que pretén incentivar un el vot d'una determinada
opció política.
|