|
IB3, a part de ser una televisió de partit i de continguts
de pèssima qualitat, serà, mentre el rumb
no sigui rectificat, una de les principals agressions
que s'hauran perpetrat en aquestes illes contra la llengua
catalana. Primer, pel model de llengua incuriós
i deixat que ja es comença a entreveure, amb
la clara excepció -de moment- dels informatius.
Però sobretot per la implantació d'un
bilingüisme estrambòtic que sembla que té
per finalitat consolidar la mentalitat segons la qual
el català no és la llengua que ens identifica
i singularitza com a país, sinó una de
les dues peces d'un binomi lingüístic que
en el fons constitueix una redundància extravagant
i destorbadora.
Una de les decisions més bèsties
dels creadors de l'ens és la de no acceptar cap
producte doblat al Principat, dels quals poden disposar
gratuïtament, i, com a alternativa, o emetre'ls
en espanyol -que pareix que és el que interessa-
o amb un doblatge propi. Pel que fa a la segona opció,
després que els illencs hem estat vint anys sentint
cada dia amb tota normalitat els doblatges fets a Barcelona,
gosen afirmar, conservant intactes les colors de la
cara, que aquests doblatges no són vàlids
a les Balears. La maniobra té clarament per finalitat
la segregació de la comunitat lingüística,
l'estratègia recurrent dels qui la volen inviable.
Primer escàndol. És com si les televisions
autonòmiques andalusa o canària decidissin
de fer un doblatge propi dels films estrangers perquè
considerassin que els doblatges espanyols diguem-ne
normals no fossin vàlids per a les seves comunitats.
Si fos imaginable, que no ho és, seria un escàndol
de dimensions astronòmiques. Ja ens han advertit
que els dibuixos animats seran amb article salat, una
decisió presa contra el criteri de tots els filòlegs
solvents, que hom ha fet arribar a l'ens malgrat la
vergonyosa determinació de marginar la Universitat
de l'establiment de criteris lingüístics
(el Departament de Filologia Catalana ha acordat que
tot doblatge, i concretament els adreçats a infants,
s'ha de fer en un català estàndard marcat
geogràficament el mínim possible). Tampoc
no podem deixar passar per malla que aquests doblatges
no poden estar fets en una modalitat balear, perquè
aquesta no existeix. L'accent de Maó o d'Eivissa
és molt més pròxim al de Barcelona
que al de Mallorca. No hi ha una morfologia verbal ni
un lèxic unificats a les diverses illes. Els
menorquins i eivissencs se sentiran segurament més
allunyats d'una versió mallorquina que d'una
feta en un català del Principat. Per això,
si els directius d'IB3 s'entesten que s'ha de fer un
segon doblatge perquè el que hi ha no serveix,
la mateixa lògica hauria de portar inexcusablement
a fer tres doblatges insulars diferents.
En segon lloc, és un escàndol
perquè la malversació de diners públics
sempre és un acte infame, encara que es tracti
d'una cosa tan insignificant com l'import d'una factura
d'una casa de barrets a Moscou. I fer amb diners públics
una cosa caríssima que ja està feta per
un caprici irracional és una veritable i escandalosa
malversació de diners públics. És
clar que en el cas que ara ens ocupa la destrossa és
incomparablment més gran que la provocada per
les factures del Rasputin. Vegeu: si les informacions
que tinc són correctes, doblar un film estàndard
(de noranta minuts) costa devers deu mil euros, llevat
que es vulgui fer un producte del nivell del doblatge
"mallorquí" de Braveheart que
circula per Internet. Això vol dir que els vint-i-cinc
films que TV3 emet en una setmana, aproximadament, han
costat dos-cents cinquanta mil euros. Posa-n'hi altres
tants per a sèries i documentaris i tens un cost
de cinc-cents mil euros setmanals (més de vuitanta
milions de pessetes), que al cap de l'any serien vint-i-sis
milions d'euros (més de quatre mil milions de
pessetes). Això una televisió normal,
com TV3. Ràdio Televisió Valenciana, que,
com se sap, dobla un mínim de films i sèries,
dedica a aquesta activitat cinc milions d'euros anuals.
Quan es va parlar d'establir per llei l'obligació
de doblar al català tots els films exhibits al
Principat, directius del sector van arribar a afirmar
que això seria la ruïna de la indústria.
En qualsevol cas, el fet dóna idea de l'enormitat
de les xifres que hi ha en joc. Davant això,
en una comunitat lingüística de les dimensions
de la nostra, no hi ha altra sortida èticament
i políticament acceptable que compartir i optimitzar
recursos. Si a Mallorca es vol fer doblatge i donar
feina als professionals, és perfecte. Si hi ha
cases de doblatge a Barcelona n'hi pot haver a Mallorca.
Però no per a crear un getho folklòric,
sinó per a promoure productes vàlids en
tot el mercat del territori de la llengua, com diu el
més elemental sentit comú. Una cosa a
part és la conveniència de parlar amb
els responsables del doblatge de Barcelona a fi de millorar
l'objectiu que esmentàvem més amunt: la
necessitat d'un català estàndard marcat
geogràficament el mínim possible.
Evidentment, IB3 fa comptes d'oferir
la immensa majoria de productes estrangers en versió
espanyola, i un nucli residual doblat a una misteriosa
modalitat mallorquina, no balear, amb una intenció
només emblemàtica. De qualsevol manera,
i es miri per on es miri, és un escàndol,
i l'oposició no hauria de cessar de demanar explicacions
en el Parlament.
|